Quan decidim fer una reforma o bé construir una casa habitualment pensem en els aspectes estètics dels materials i del disseny però oblidem altres aspectes no menys importants com és el confort del silenci.
A vegades també els passa això als estudis d’interiorisme per centrar-se en el disseny en excés.
Viure en una llar sense sorolls representa una de les millors experiències. El soroll és un contaminant ambiental tan perjudicial com qualsevol substància química. Des del punt de vista dels projectes d´interiorisme hem de pensar que un bon disseny arquitectònic juntament amb la correcta elecció dels materials ens ajudarà a que la nostra casa sigui una barrera infranquejable contra l’excés de decibels.
La seva percepció és tan subjectiva que un mateix so pot ser estimat per uns i deslletat per uns altres. Hi ha sons que exerceixen beneficiosos efectes en el cos i en la ment, com la música, el bressolar de les ones del mar o el mateix silenci.
I hi ha sons que emmalalteixen, com els constants estímuls sonors als quals la societat actual està exposada, sorolls que es perceben com a molestos, com el trànsit, indústries, obres, llocs comercials o d’oci.
Aquest so indesitjat, el soroll, està reconegut com un contaminant ambiental que suposa un problema per a la salut publica. Això tan senzill ho hem de tenir en compte a les reformes integrals projectades per les empreses d’interiorisme.
Actualment Espanya, al costat de Japó, lidera la llista de països amb major índex de població exposada a alts nivells de soroll. Les xifres ho deixen ben clar que el silenci s’ha convertit en un bé escàs a les nostres vides, amb més de 9 milions d’espanyols que conviuen dia a dia amb sorolls que superen el límit marcat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de 65 decibels (dB) per al dia i de 45 (dB) per a la nit. Viure contínuament per sobre dels 65dB genera estrès crònic.
Un murmuri pot tenir una intensitat de 15 dB; la remor de l’aigua, uns 30 dB; una conversa assossegada, 50 dB; un carrer amb trànsit tranquil, uns 70 dB; i un martell pneumàtic arriba als 130 dB. L’OMS marca valors límit de 65 dB de dia i de 45 dB per la nit. Dormir en un ambient amb un soroll inferior a 30 dB durant el son garanteix la qualitat del descans reparador i dels ritmes de l’organisme.
Darrere de l’exposició habitual al soroll subjacents problemes de salut com l’estrès, cefalees, fatiga, nerviosisme, irritabilitat, sordesa, trastorns de pressió arterial, molèsties digestives, alteracions del son, depressió, alteracions de la conducta o minva de la capacitat de concentració.
L’habitatge no sempre compleix les funcions de refugi personal a manera de pell que protegeix del món exterior, on regnen les presses i el bullici. Tanquem la porta intentant deixar-los enrere, però el soroll es cola per parets, finestres, sostres i paviments, i resulta impossible que el silenci trobi cap racó on viure a casa.
Entendre aquests aspectes són crucials als projectes d´interiorisme. Una arquitectura interior que mimi la salut dels seus habitants ha de contemplar pràctiques encaminades a evitar el risc derivat de les molèsties o malalties que el soroll pugui produir als habitants, primar el disseny d’espais interiors que promouen la convivència en un ambient calmat perquè el nostre organisme se senti equilibrat.
Per a això l’empresa d‘interiorisme, en el disseny del projecte d’interiorisme i la construcció, així com en l’ús i el manteniment, han d’incorporar elements i materials constructius amb les característiques acústiques especifiques que permetin reduir la transmissió del soroll i vibracions de les instal·lacions pròpies de l’edifici, i limitar el soroll reverberant dels recintes; així s’exigeix des de l’any 2009 amb l’entrada en vigor del document bàsic de protecció enfront del soroll del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Sense oblidar l’arquitectura interior, amb materials “tous” que absorbeixin i mitiguin els sorolls d’impacte: catifes, moquetes, suro, fibres naturals.
L’entorn, les formes de la casa, el disseny i l’execució de la construcció i els materials escollits poden estar darrere de la presència de soroll en l’espai interior. La forma, la textura o el tipus de material influeixen en la difusió del so. Les formes convexes utilitzades a les reformes integrals actuen com a bones difusores, reflectint i dirigint les ones en totes direccions; les còncaves tendeixen a focalitzar el so en un punt.
Una superfície irregular dispersa el soroll. Els materials tous (cortinatges, catifes i moquetes) ajuden a “engolir” el soroll, al contrari que els materials durs. Quan la font de soroll procedeix de l’exterior de la casa, com una via de trànsit rodat intens, intercalar plantacions vegetals és un recurs eficient que actua a manera de pantalla acústica intercalada entre la font emissora i la façana de la casa, evitant que es coli a l’interior, un detall a l’hora d’afrontar els projectes d´interiorisme.
Una façana amb cambra d’aire ventilada i materials aïllants en murs exteriors, sostres i paviments aconsegueixen una envoltant protegida del soroll. Materials naturals com el panell aïllant de fibra de cel·lulosa i les mantes de llana d’ovella donen bons resultats per aïllar entre la carcassa de les parets, envans, sostres i forjats. A més el soroll es transmet per l’aire no cal oblidar que per on passi l’aire passarà el so, i per això resulta crucial aconseguir una adequada hermeticitat, especialment en totes les obertures, escletxes i forats, finestres, portes, caixes de persianes , airejadors.
Entre les múltiples propietats de les plantes destaca la seva capacitat per mitigar i reduir el soroll. Arbres, tanques i parets verdes amb espècies perennes, frondoses i espesses actuen a manera d’excel·lents barreres verdes entre la font i l’edifici, absorbint, difractan o reflectint el soroll de fons, garantint un entorn i ambient interior més confortable i assossegat per als seus habitants.
Davant les noves exigències d’eficiència energètica dels edificis es comercialitzen productes certificats i homologats que garanteixen no només l’aïllament tèrmic, sinó també l’acústic, com a sistemes de doble finestra o vidres amb cambra d’aire.
El soroll també es pot transmetre per la massa, per això en l’execució cal considerar evitar la connexió física de les parts de l’edifici que actuen com a elements transmissors, com ara els forjats o paviments, o utilitzar juntes elàstiques per evitar vibracions en paviments.
Fins aquí aquest article sobre la insonorització d’habitatges en els projectes d´interiorisme.
Si ens continues llegint et informarem sobre el món de l´arquitectura d´interiors.
Pots llegir aquest altre article sobre:
Ens podeu visitar a www.barcelonainteriorstudio.cat i també estem en www.barcelonainteriorstudio.es on podeu llegir aquest article en castellà aquí.
Contacta i et detallarem tot sobre l´arquitectura d´interiors com distribucions, preus, acabats, en aquest enllaç.
La planificació és el secret per obtenir el màxim resultat i èxit en les reformes per l’interiorista Barcelona, tant en la part d’organitzar l’execució de la mateixa com en les funcions vitals que es realitzaran un cop acabada la reforma.
En aquest article ens centrarem en aquest segon punt, en aquest sentit la societat evoluciona en tota la seva dimensió, i la convivència no és una excepció. En l’actualitat coexisteixen models de convivència basats en la llibertat d’elecció de cada individu: la família clàssica, el pis d’estudiants, la família clàssica, les famílies monoparentals, els habitatges-estudi o les parelles sense fills són alguns exemples.
Lamentablement, la nostra forma de dissenyar i construir, generalment l’interiorista Barcelona, no ha sabut mantenir el pols a l’evolució social i el millor que hem sabut fer és crear habitatges dissenyats per a cada tipus de model de convivència com si, un cop prenguéssim una decisió de com i amb qui volem viure, no poguéssim canviar el model mai més.
Dit d’una altra manera, hem especialitzat l’habitatge; les peces tenen unes determinades característiques en funció de si són dormitoris dobles o simples, si són sales d’estar amb o sense menjador, si tenen la cuina integrada o no; tot està estandarditzat i cada peça té una funció predefinida i ineludible. L’ideal seria que un habitatge fos capaç de madurar amb els seus ocupants i oferir-los cert marge d’adaptació.
L’habitatge, els seus ocupants i els objectes que guarda són entitats indivisibles; un arquitecte no ha d’oblidar mai que dissenya espais que han de ser habitats; com bé X. Monteys i P. Fuertes en el seu llibre Casa Collage, “les persones que habiten els edificis segueixen sent, en el fons, els grans oblidats de l’arquitectura residencial”.
Un habitatge que un cop moblada, perdi part de la seva essència o qualitat arquitectònica serà símptoma d’un mal disseny arquitectònic i una nul·la planificació per part de l’interiorista Barcelona. De tant en tant convé fer un exercici d’observació que ens ajudi a alliberar-nos dels estereotips que incorporem al nostre disseny amb el pas del temps.
Es tracta d’observar a nens utilitzant objectes quotidians d’una forma totalment diferent a la que s’havia pensats quan van ser dissenyats i tot seguit tractar de fer el mateix amb el projecte que tenim entre mans. Què passa si col·loquem el vestidor a la sala i el menjador al vestidor? Què passa si movem l’estudi al distribuïdor d’entrada?
El resultat sol ser que res funciona fora del lloc per al qual l’hem dissenyat: el distribuïdor és petit per posar un estudi; la sala és enorme, per a un vestidor, etcètera. No és estrany que una família, de qualsevol tipus, un cop ha adquirit un habitatge ja ho faci amb una idea molt clara de com l’adaptarà a les seves necessitats, és a dir, com mourà i canviarà les funcions de les peces per ajustar la distribució a els seus hàbits i costums.
Però trobarà dos grans inconvenients: en primer lloc en primer lloc, que els espais del seu habitatge van ser dissenyats per a uns usos molt específics i no adoptaran nous usos de manera tan ideal com ells havia pensat i acabaran modificant físicament alguns d’aquests espais amb l’ajuda d’un interiorista Barcelona. I en segon lloc, que molt probablement aquests canvis donaran lloc a espais amb utilitats de nou molt especifiques que, amb el pas dels anys, tornaran a ser inadequades per a les necessitats que el temps sempre comporta a les famílies. De nou vam concloure amb la necessitat de projectar habitatges capaços d’adaptar-se, de “madurar”.
En nom de la capacitat d’adaptació podríem caure en el parany de la flexibilitat mal entesa, la dels mobles amb rodes o abatibles que poden transformar-se i desplaçar-se per un espai que, al cap ia la fi, té un ús preconcebut. La flexibilitat dels espais és aquella que els assembla o diferències de forma més subtil de manera que alguns usos si que puguin alternar o intercanviar-se a voluntat en funció de les necessitats dels seus ocupants.
Així doncs podríem dissenyar un habitatge amb diverses sales equivalents, evidentment unes més grans que altres, però sense una jerarquia tan marcada com la que avui té la sala d’estar sobre la resta de peces. De la mateixa manera, les zones de pas, amb una mica més d’espai i qualitat, podrien esdevenir sales de joc, de lectura o de reunió i optar a ser valorades no com metres perduts, sinó com a autèntics espais utilitzables i de pas al mateix temps.
Aquesta multiplicitat d’usos és l’autèntica flexibilitat que hem de valorar en el projecte de l’interiorista Barcelona.
És evident que hi ha certes limitacions, fonamentalment tecnològiques, que limiten la capacitat d’adaptació d’alguns espais; és el cas de les cuines i els banys, peces de difícil modificació. Durant els últims 30-40 anys, la cuina s’havia convertit en una mena equipament igual de necessari que molest, reduint-lo a la mínima expressió en l’habitatges fins fa relativament poc.
Afortunadament hi ha hagut un canvi de tendència en el disseny de les llars que de mica en mica ha tornat a la cuina aquest caràcter vertebrador de l’habitatge que sempre ha tingut, i és al voltant d’aquesta on hem d’articular la resta d’espais habitables ja que no tindrien raó de ser sense la seva existència: una casa sense cuina bé podria ser un museu o unes oficines.
L’arquitecte nord-americà Robert Venturi va encunyar el terme “flexibilitat útil” per a denominar aquella arquitectura intemporal amb habitacions d’usos genèrics en lloc de específics i mobles mòbils en pro d’una flexibilitat perceptiva en lloc d’una flexibilitat física i poc útil.
Una de les principals idees que els arquitectes apliquem en el disseny d’habitatges per parelles en la relació permanent d’espais semiprivats. La casa s’entén com un volum continu on es disposen elements que permeten la creació d’aquests espais capaços de donar solució a les diferents necessitats de la llar sense que calgui dividir-los físicament. Les dobles altures amb ampits oberts d’obra permeten establir relacions permanents entre àrees d’ús molt diferenciat de la mateixa manera que els espais contigus sense portes que els s’independitzin. Els paviments continus potencien aquest tipus de disseny.
Els habitatges per a grans famílies solen pecar d’avorrides per als més petits. Ens oblidem de vegades que ells formen part fonamental de la forma d’utilitzar la casa es veuen abocats a “patir” uns anys d’existència en un món que no s’adapta a ells fins que arribi a una determinada alçada. Alguns afortunats tenen una habitació de jocs que sol ser una estada (d’adults) remodelada i adaptada amb objectes especialitzats per a nens.
I món dels més petits no arriba més enllà dels 115 cm, que és el seu radi d’acció segons un estudi de l’arquitecte E. Arroyo, un metre i quinze centímetres de materials, portes, finestres i objectes que haurien de ser pensats per a aquesta alçada . A nivell de distribucions passa una cosa semblant, hi ha distribucions més adequades que altres.
L’ideal de distribució per a un únic ocupant és el d’un espai camaleònic, capaç de transformar-se a voluntat. Sense límits, sense divisions, sense espais especialitzats; quants més metres quadrats puguin sumar-se a aquest espai canviant, millor. Un recurs molt interessant són els contenidors de paret, és a dir, mobiliari a mida capaç de regularitzar el perímetre d’un gran espai alhora que conté tot l’equipament necessari per a l’habitatge: cuina, bany, emmagatzematge, biblioteca i un llarg etcètera.
Aquests espais es generen en el perímetre de la sala principal, poden créixer en profunditat a voluntat, i tenen la capacitat d’obrir-se i tancar-se per integrar-se o “desaparèixer” en funció de la necessitat de l’usuari.
Fins aquí aquest article per a la reflexió a l’hora de sol·licitar un projecte d’un interiorista Barcelona.
Si ens segueixes continuarem oferint-te tot sobre el món de l’arquitectura d’interiors.
Pots llegir aquest altre article sobre:
Ens podeu visitar a www.barcelonainteriorstudio.cat i també estem en www.barcelonainteriorstudio.es on podeu llegir aquest article en castellà aquí.
Et podem informar sobre arquitectura d’interiors contactant al següent enllaç: Contacte.
En aquest article anirem en contra d’idees preconcebudes sobre el parquet de fusta, ja que generalment en les zones humides no ens plantegem un parquet de fusta per al sòl, normalment ens recomanen un sintètic. Però comencem pel principi per saber més d’aquest meravellós producte de la naturalesa des d’un estudi d’interiorisme Barcelona.
Quan valorem renovar el terra de casa, normalment pensem en l’obra que comporta i en quant ens costarà. No obstant això, solem passar per alt aspectes tan importants com com la sostenibilitat del producte que adquirim o el benestar que ens pot proporcionar. En moltes ocasions, perquè donem per fet que són opcions més cares. Però quant més? En realitat molt menys del que creiem: un parquet natural i ecològic és només entre 5% i un 10% més car que un altre sintètic.
Per què hauríem de desemborsar aquesta petita quantitat diferència? Els avantatges dels terres de
fusta natural sobre els sintètics van molt més enllà del seu aspecte. Els segons, per la seva composició plàstica, generen electricitat estàtica, cosa molt poc saludable.
A més, al tacte no poden oferir la calidesa d’una fusta natural, el que redueix el confort. La propietat que confereix a la fusta la seva calidesa és la calor específic, i en la fusta és força més baix que en qualsevol altre material. Això fa que sigui difícil variar la temperatura de la fusta, que manté un nivell al tacte bastant estable durant tot l’any. Finalment, un parquet natural és més durador, ja que pot reparar-se i, depenent de l’acabat els anys el fan més atractiu.
Les espècies d’arbres de creixement ràpid són preferibles per la seva sostenibilitat i capacitat de renovació. El pi, l’àlber i el pollancre són espècies de creixement ràpid nacionals. El pi gallec i el silvestre, en concret, són fustes ideals per a terres.
El gallec té una tonalitat mel molt càlida, amb les vetes fosques longitudinals molt marcades: el silvestre, per la seva banda és molt més homogeni i clar, amb un tractament especial d’olis podria aconseguir un sòl gairebé blanc molt elegant i natural. Si el que busquem és un parquet més exòtic, el bambú és la millor alternativa: aconsegueix la seva edat adulta als nou anys aproximadament i, al tractar-se d’una espècie herbàcia, rebrota cada any.
Es subministra principalment en tons naturals (un color molt semblant a l’avet) o torrats (semblant al iroco), en ambdós casos amb el seu característic nus minúscul i els seus estrets vetes en sentit longitudinal, aquest parquet per la seva duresa és molt aconsellable per a les cuina i així obtenir un sòl continu en tot el projecte de la teva llar que realitza l’estudi d’interiorisme Barcelona. Les fustes com el roure o l’alzina són de creixement lent, el que redueix la seva capacitat de regeneració. Malgrat tot tenen característiques que les fan perfectes per a terres, ia més es produeixen a Espanya.
Concretament, l’alzina és una de les fustes més resistent que es coneixen (més fins i tot que la jatoba). Té una tonalitat caoba i un dibuix en les vetes que la fan fabulosa per a ambients rústics de llarga durada. Per tant podem escollir aquestes fustes sense problemes sempre que comptin amb els segells PSC o PEFC, que garanteixen una explotació sostenible dels boscos dels que procedeixen.
Hi ha tres tipus d’instal·lació d’un terra de fusta: clavat (fixat amb claus directament sobre biguetes de fusta o llistons), encolat (les peces es fixen al suport medien adhesius) i flotants (les peces encadellades s’uneixen entre si, però no a l’ suport del que els separa una làmina plàstica que actua d’amortidor i aïllament. la tarima flotant amb unió tipus clic i la de llistons clavats són les més sostenibles ja que el seu muntatge no necessita cues ni adhesius. els adhesius més usats són els poliuretà d’un o dos components, encara que els de silà o hidrur de silici són més sostenibles i ofereixen un gran equilibri entre duresa i estabilitat. els acabats amb olis i vernissos naturals de garantir que el sòl no emet substàncies potencialment nocives (COV). a causa d’això els acabats amb ceres i olis són cada vegada més usats per les seves propietats naturals en detriment dels vernissos que fins ara eren els més usats, a més la pissarra proporciona un caràcter molt acollidor a la fusta.
Si triem un parquet envernissat podem prolongar la seva vida aplicant de forma periòdica un metalizante ue és un vernís especial que recupera la brillantor original del parquet. Si parlem del parquet oliat podem aconseguir un acabat perfecte per a zones d i molt trànsit i per al seu bon manteniment convé aplicar de forma periòdica un oli en aerosol.
Arribats i aquest punt és generalment quan pensem en col·locar-lo en sector però sorgeixen els dubtes amb les zones humides com la cuina i el bany. Estètica i confortablement vols col·locar tot el terra de parquet però … Aquí entra en joc un bon vernís de base impermeable que evita l’entrada d’aigua en els porus de la fusta, i si col·loques estoretes a les zones més complicades no tindràs problemes en les zones humides del projecte d’un estudi d’interiorisme Barcelona.
Un altre aspecte important és determinar la resistència del parquet per encertar amb l’ús que va ha rebre, en aquest aspecte hi ha dos aspectes a tenir en compte. El primer és la duresa de la fusta, el índex es calcula amb l’escala Monnin o Chalais Meudon. Bàsicament el que fa aquest mètode és mesurar la petjada que produeix en la fusta un cilindre al qual se li aplica una força. Depenent de la profunditat que deixi la marca, es fa una classificació. Els diferents mètodes solen classificar les fustes a: molt toves, toves, semidures, dures i molt dures.
Algunes fustes toves són l’avet (1.4), o el castanyer (2.1). En semidures tenim el bedoll (4), el faig (4) o l’auró (4.7) i en molt dures estan la jatoba (8), el wengué (9) o la robínia (de 6 a 9). Les fustes tropicals per la seva densitat encaixen amb les cuines i els banys dels projectes d’un estudi d’interiorisme Barcelona.
El segon aspecte a tenir en compte és la resistència al trànsit de l’acabat vernís, cera o oli.
També ens pot interessar a l’hora de triar un parquet que per considerar que una fusta sigui considerada ecològica té a veure amb la capacitat del bosc de la qual s’extreu de regenerar-se a temps per a la propera tala. I els certificats FSC i PEFC garanteixen que la fusta prové de de boscos gestionats de manera sostenible mediambiental, econòmica i socialment.
Fins aquí aquest article des del punt de vista d’un estudi de interiorisme Barcelona per utilitzar el parquet de fusta i obtenir una llar de somni.
Si ens segueixes continuarem oferint-te tot sobre el món de l’interiorisme per a la llar.
Pots llegir aquest altre article sobre:
Ens podeu visitar a www.barcelonainteriorstudio.cat i també estem en www.barcelonainteriorstudio.es on podeu llegir aquest article en castellà aquí.
Contacta i t’informarem sobre l’interiorisme per gaudir d’una llar ben projectat en aquest enllaç.
Descobreix com una decoració d’interiors ben projectada, és la base de l’èxit per aconseguir una major funcionalitat que ens garanteixi el teu benestar.
Avui continuem amb la segona part per crear una casa entusiasta que et faciliti la vida, perquè la nostra llar és el centre de la nostra vida i hem de prestar màxima atenció.
Una frase per visualitzar la importància de la llar:
“La llar és un invent que fins avui ningú ha pogut millorar” Ann Douglas, escriptora.
Els petits compten molt
En la decoració d’interiors hem de valorar que els nens són molt sensibles a l’entorn, per això és important tenir cura dels detalls del seu espai personal. Les formes regulars, simètriques i proporcionades són agradables per a l’ull humà i gran seguretat. El mobiliari adequat a la seva mida els ajuda a sentir-se còmodes i els serveix per guardar els objectes personals.
Canviar els objectes obsolets o que el nen ja no fa servir per altres més apropiades a la seva etapa de creixement els ajudarà en el seu desenvolupament personal., Tot el nenes els agrada estar a terra i descalços, els paviments de fusta són idonis perquè afavoreixen el seu contacte amb elements orgànics i respecten el seu equilibri bioelèctric, anul·lant tensions acumulades.
Una altra frase per a la reflexió:
“Cap èxit en la vida pot compensar el fracàs a la llar” Anònim
Gaudeix compartint
La història de la casa es pot veure en part també com la història de la relacions afectives. Quan les cases només tenien una estada, els llaços familiars eren més forts. L’especialització dels espais domèstics convertir les llars de llocs més dotats per al repartiment de funcions (cuinar, menjar, dormir, treballar) i menys per socialització.
Les noves cases tornen a posar l’èmfasi en la convivència amb una organització oberta de la zona del dia que incorpora la cuina a la zona d’estudi a la sala. No cal aixecar envans quan es necessita temps i espai per a un mateix: el disseny correcte de la decoració d’interiors ofereix la resposta amb peces envoltants capaços d’aïllar-se del mundanal soroll en qualsevol racó.
Per descansar, res com la llar
La felicitat dorm bé. Aconseguir un somni reparador ens ajuda recarregar les bateries i a afrontar la jornada amb energies renovades. A l’hora de planificar la decoració d’interiors hem de pensar que convé dormir en habitacions amb el màxim de foscor possible i protegides de les interferències elèctriques i electromagnètiques, desconnectant altres aparells elèctrics en les xarxes sense fils (Wi-Fi) propers al llit.
Si utilitzem el mòbil com a despertador és aconsellable per la posar-lo en mode avió; així no estarà connectat a la xarxa de dades, que emet ones electromagnètiques constantment. Si ens costa dormir, no despertem sovint o ens aixequem i molt cansats, és probable que el llit estigui és situada sobre una zona d’intensa radiació terrestre; simplement canviant la rehabilitació magnètica o d’ubicació (sentint a dormir a una altra habitació) serà suficient per aconseguir un descans profund.
Resulta fonamental utilitzar un sistema de descans (base i matalàs) adaptat el nostre cos.
Imatges que ens animen i relaxen
Una casa no és només un espai físic i això s’ha de reflectir en la decoració d’interiors; també és un territori nacional. És el contenidor que guarda les traces de la nostra peripècia vital. Els detalls no defineixen, parlen del nostre passat, dels moments feliços i de les persones amb què els hem compartit. Un espai personal està ple de fotografies, vídeos, cartells, records que ens retornen imatges positives del nostre recorregut.
Cada vegada que els veiem sintonitza anem amb aquest estat de felicitat que experimentem, amb les nostres relacions personals, i a manera de fototeràpia sentim agraïment. Els nens també pot participar d’aquest sentiment positiu dient quines imatges resulten més significatives per a ells.
Una frase tan certa com a real:
“Viure envoltat de bellesa et fer més feliç” Lorenzo Castell, interiorista
Deu píndoles de felicitat
La màgia del color // Envolta’t de notes de color que elevin el teu estat d’ànim. Des d’una paret o un mural fins a la pantalla d’un llum o una catifa. Taronges i grocs destaquen per la seva connexió amb la llum, l’alegria i la vitalitat.
Amb els peus a terra // Caminar descalç per casa proporciona el mateix benestar que trepitjar l’herba o la sorra de la platja. Uns mitjons de cotó ens ajudaran a sentir-nos còmodes i relaxats. Els terres de fusta i pedra permeten realitzar aquesta presa de terra que equilibra el nostre organisme.
Un balneari particular // Cuida’t també per fora i fes del bany un balneari particular. Aposta per productes d’higiene naturals i olis essencials que no continguin les seves substàncies químiques que puguin resultar nocives per a l’organisme.
Capbussar // Al matí, una dutxa desperta els sentits. A la nit, elimina l’excés d’electricitat acumulat, en el cos i el relaxa abans de dormir. La dutxa també combat la depressió en activar la zona del cervell que produeix noradrenalina.
Bons aliments // Segons el feng shui, tenir a la vista aliments és font de prosperitat. Una forma saludable de decorar la cuina és amb bols de fruita fresca, verdura o fruita seca. D’aquesta manera facilitem el consum d’aliments revitalitzants per a l’organisme.
Ben avinguts // Potència la relació de parella en el dormitori decorant amb elements parells: dos coixins, dos llums de nit, dues butaques. Un punt de llum tènue en tons vermellosos resulta acollidor i ajuda a preparar-se per un somni reparador.
La calor que afavoreix // El terra radiant és l’únic recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Genera una calor homogènia, sense corrent d’aire, i no resseca l’ambient. En treballar a baixa temperatura (el que a més redunda en un estalvi energètic), la superfície del sòl es manté per sota dels 30ºC, pel que no perjudica la circulació sanguínia.
Tenir cura del planeta ens fa millors // El flux energètic d’una casa té un component emocional molt alt perquè ens relaciona amb la natura de manera molt directa. Estalvia energia, reciclar i reutilitzar és bo per a la butxaca i per a la nostra ment. Separar els residus domèstics o utilitzar làmpades eficients és un bon començament.
Espai balsàmic // Tria un lloc de la casa en què et sentis especialment bé i converteix-lo en el teu racó favorit. Si t’agrada seure i llegir, i això et relaxa, una butaca amb un punt de llum serà perfecta. Si no disposes de molt espai, uns coixins damunt d’una catifa seran molt útils.
Naturalment // Animals i plantes ens avisen si un lloc està geofísicament alterat. Els gats es “recarreguen” amb els camps electromagnètics. Els arbres que creixen torts o les tiges de flors tallades que s’assequen ràpidament també són un bon indicatiu d’alteracions geofísiques.
Fins aquí aquest article per aprofitar la decoració d’interiors per a molt més que una renovació, la teva llar és molt més.
Si ens segueixes continuarem oferint-te tot sobre aquest món professional des d’un estudi interiorisme Barcelona.
Pots llegir la primera part d’aquest article:
Ens podeu visitar a www.barcelonainteriorstudio.cat i també estem en www.barcelonainteriorstudio.es on podeu llegir aquest article en castellà aquí.
Contacta i t’informarem sobre els nostres serveis com a estudi interiorisme Barcelona en aquest enllaç.
Avui intentarem explicar com l’entorn interactua amb nosaltres, el nostre estat d’ànim i el nostre esperit.
Sembla ciència ficció o bruixeria però el nostre cos i ment detecta i parla amb l’entorn.
Per exemple quan vas a un restaurant i tot sembla encaixar, et sents a gust però no saps ben bé per què …. els colors, la ergonòmica de les cadires, la decoració de la taula, la llum, la distribució, … tot i res concret alhora.
En aquest sentit, el mestre Le Corbusier deia que l’arquitectura és qüestió d’harmonies, una pura creació de l’esperit, capaç de tocar-te el cor i fer-te sentir bé. Estar a gust en el teu propi espai és la condició sine qua non per a una vida plena i per gaudir de cada detall, aquest punt és important a l’hora d’abordar un projecte d’interiorisme Barcelona.
Llavors, sorgeixen algunes preguntes ¿Amb quins materials es construeix la felicitat domèstica? Quin és el secret per aconseguir aquest emoció tan especial que ets a casa, que aquest és el teu lloc? T’explico algunes claus per crear un espai que encomani optimisme i alegria.
Comencem amb una enquesta recent que revela que en els últims 25 anys els espanyols han canviat la relació que mantenen amb els seus habitatges cap a un concepte més hedonista.
En l’actualitat, la casa és un espai dedicat a l’oci i gaudi que compleix un paper fonamental en les nostres vida. Per aquest motiu, la majoria dels enquestats reconeix prestar més atenció a l’autorealització a través de la decoració, la comoditat, la funcionalitat, i el respecte pel medi ambient, ja sabem que buscar a un projecte d’interiorisme Barcelona.
La casa perfecta és avui un lloc molt personal en el qual vam gaudir de la intimitat individual i familiar, i en el qual preval la seguretat i el compromís amb la sostenibilitat.
Amb aquestes dades veiem un encaix entre els desitjos del públic i algunes de les possibilitats, explicades a continuació, ofertes pels professionals.
La naturalesa un principi per a una llar que ofereix benestar a dojo i energia natural.
La presència de la natura en l’espai interior és vital per a un equilibri del sistema nerviós i immunològic.
Desdibuixar el límit entre l’exterior i l’interior i envoltar-se de verd ens aporta calma i ens fan sentir de bon humor.
Algunes puntualitzacions:
Varietat: Convé diversificar les plantes per aconseguir un ampli ventall de substàncies filtrades, així com per al seu propi equilibri, ja que entre elles es afavoreixen. Les aromàtiques a la cuina proporcionaran guarniment per als nostres plats.
Puresa: Les plantes d’interior són, a més, beneficioses per a la salut física és ja que són excel·lents purificadores de l’aire: prenen en CO2 i produeixen oxigen, infiltrar substàncies químiques nocives com el xyleno, els veïns i els formaidehídos.
Harmonia: potència veiem l’harmonia a casa amb plantes de fulles que no tinguin contres anguloses o pinxos. Algunes espècies s’associen que hi ha idees positives: el bambú es relaciona amb la bona sort; a en el tronc del Brasil, o els bons auguris, i les peònies, amb l’amor.
La teva llar es comunica:
Avui sabem que l’espai “parla” al nostre cervell, com si l’edifici tingués neurones, i no es connecta amb l’entorn d’una manera tan subtil que sembla que no existeix, però tan real que els resultats són espectaculars si el projecte d’interiorisme Barcelona.
El coneixement de la neurociència aplicada a l’arquitectura reforça i dóna contingut a les claus per aconseguir-ho. La psicologia de l’hàbitat ens descobreix com l’entorn en què vivim influeix el nostre estat d’ànim, en les emocions, les vivències i l’actitud davant la vida. Realitzant canvis a l’exterior de la nostra casa, podem propiciar canvis en els interior per guanyar en benestar.
“La casa ha de ser l’estoig de la vida, la màquina de felicitat” Le Corbusier, arquitecte.
Un ordre ideal per a la llar:
Els espais ordinador resulta nítids i molt pràctics, facilitant el dia a dia, ajudant a trobar ràpidament el que busquem o mantenir a la casa més neta. Una vara més ordenat aporta amoníac, permet mantenir ens lúcids, tenir les idees més clares i fer la vida més senzilla. I a més transmet sensació d’amplitud. Disposa d’un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc és, a més. Una excel·lent exercici per prescindir del superflu un poder allò que realment no fem servir i per tant no necessitem.
Salut per a tu i la teva llar:
En els projectes d’interiorisme Barcelona hem de tenir en compte que la llum natural activa al sistema immunitari, aporta alegria i optimisme i és el millor antídot per combatre els estats de decaïment, astènia o depressió.
Vint minuts diaris de contacte de la nostra pell amb un només n’hi ha prou perquè el nostre organisme es va entendre que la vitamina D, imprescindible per a l’absorció del calci i el magnesi en els ossos.
La prestigiosa revista científica The Lancet publicava com l’exposició a la llum solar d’ajuda a mantenir en equilibri els neurotransmissors del cervell -com la serotonina-, de manera que com més quantitats són i més lluminositat, menys problemes afectius relacionats amb els desajustos estacionals del estardo d’ànim.
Per això val la pena distribuir la zona de dia -que era qui més es fa servir a la casa- per poder gaudir al màxim de la llum natural i beneficiar-se de les seves propietats. El blanc i els colors clars ens ajudaran a potenciar els seus efectes a l’interior.
Fins aquí aquesta primera part però aviat tindrem la segona, així podràs plantejar el projecte d’interiorisme Barcelona pensant en tu.
Si ens segueixes continuarem oferint-te tot sobre el món de l’interiorisme i la decoració d’interiors.
Pots llegir aquest altre article sobre:
Espais exteriors en detall per al teu projecte d’interiorisme a Barcelona. Primera part.
Espais exteriors en detall per al teu projecte d’interiorisme a Barcelona. Segona part.
Ens podeu visitar a www.barcelonainteriorstudio.cat i també estem en www.barcelonainteriorstudio.es on podeu llegir aquest article en castellà aquí.
Et podem informar sobre distribucions, projectes i decoració d’interiors contactant al següent enllaç: Contacte.
